Ya estamos en el
final de curso y como todos los años nos toca reflexionar sobre nuestra práctica
educativa plasmando nuestras impresiones en un documento llamado memoria. Os
digo esto porque este curso ya me he puesto manos a la obra y según iba
redactando algunos puntos, venía a mi mente un paralelismo entre contenido y
comida que me gustaría compartir con vosotros y ya de paso saber si es también
vuestra impresión.
No sé porqué este curso es cuando más acusado ha sido el sentimiento que voy a intentar transmitiros. Me he sentido como una embutidora de contenidos y he visto a mis alumnos como buches a los que había que llenar para poder acabar los sacos de comida.
Todas las mañanas cucharadas y cucharadas de contenidos.
_¡Espera, por
favor, todavía tengo comida en la boca!
_Da igual, ya nos
toca otra.
_¡Me encanta este
plato! ¿puedo repetir?
_No puede ser,
toca cambio de plato ¡mira la temporalización!
_No puedo
masticarlo, todavía no tengo dientes.
_He revisado el
menú y es el que te corresponde por nacimiento, engúyelo.
_No tengo más
hambre_ dice otro mientras juega con la comida del plato porque ha perdido
todo el interés.
_No te preocupes,
te lo llevas a casa y ya lo meriendas o cenas, pero lo del plato se acaba.
¿Y qué le ocurre al niño con este no parar de contenidos y más contenidos? Unos acabarán con dolor de barriga, otros no sabrán ni lo que han comido, algunos digerirán parte de los contenidos, tal vez a otros este ritmo les guste o hayan logrado adaptarse. Pero, ¿están disfrutando con la comida? ¿se quedan con hambre para llegar al día siguente deseosos por devorar otro plato?
Mi impresión
sobre el actual sistema educativo es: engulle, engulle. Y solo hay que mirar la
lista de contenidos que aparece en el currículum para entenderlo.
Me encantaría que esto cambiara. Que nos pudiéramos recrear con la comida, saborearla, disfrutar cada bocado, adaptar los platos al ritmo biológico de cada niño (los dientes saldrán, pero mientras, adaptemos el menú hasta que pueda masticar). Quiero paladear los contenidos, disfrutarlos, escuchar cuales son sus platos preferidos y elaborar juntos el menú. Me encantaría que tuvieran ilusión por aprender, que llegaran con hambre, no empachados.
Solo con imaginar este cambio en la educación se me hace la boca agua. Y mientras esperamos que esto suceda seguiremos haciendo las cosas lo mejor que sabemos y llenaremos sus platos de ilusión y creatividad para que se marchen con buen sabor de boca.
Si, tens rao, pareix q estiguen plens de tot i seria meravellos q pogueren recrearse en les coses i no agobiarse tant, per q crec q vorien les coses mes clares i tindrien mes gust de aprende. Ara q aixina i tot els nostres xiquets son molt afortunats per tindret a tu com a mestra, mai em cansare de dirteu, gracies per tot el q has fet per ells
ResponderEliminarMoltes gràcies. Intente suavitzar esta màquina que pensa que tots els xiquets són iguals, que aprenen igual i tots al mateix ritme.
EliminarPer al curs que ve ja tinc alguns plans per a fer més agradable el menú 😘
Si, tens rao, pareix q estiguen plens de tot i seria meravellos q pogueren recrearse en les coses i no agobiarse tant, per q crec q vorien les coses mes clares i tindrien mes gust de aprende. Ara q aixina i tot els nostres xiquets son molt afortunats per tindret a tu com a mestra, mai em cansare de dirteu, gracies per tot el q has fet per ells
ResponderEliminarGràcies Àngela! A vore si algun dia podem compartir cole. Deu ser estrany però preciós tindre una exalumna de companya.
EliminarHola de nou, Marola!
ResponderEliminarSincerament, m'he sentit molt encuriosit quan he llegit aquesta entrada.
Des de fa un temps tinc una idea al cap, però no trobo aprou temps per a dedicar-li, te la comento i entendràs la meva curiositat; Des de sempre s'ha dit (o s'ha comentat) que les matemàtiques son l'assignatura que més costa als nens, entre les taules de multiplicar, les multiplicacions i divisions, poliedres, nombres reals,...
Llavors vaig pensar que per què no intentava trobar una forma divertida, entretinguda i agradable d'unificar aquests conceptes.
Per a tal fi, vaig descarregar-me el programari de totes les assignatures del BOIB (Balears) ja que és el que més a prop tinc.
Un cop vaig introduir-me en una lectura lleugera (per tal de tenir una primera idea del que m'esperava), vaig quedar espantat en la quantitat de conceptes que hi ha només del primer a tercer curs! D'acord que son 3 anys d'aprenentatge, però no només hi ha les matemàtiques.
El que més em va cridar l'atenció era el fet d'observar que el darrer bloc al contingut tracta de, OJO AL DATO, Estadística i probabilitat!
Però què és això? Entenc que ha de ser merament conceptual però... realment és necessari?
A ratets segueixo amb aquest objectiu, crec que pel moment va dirigit cap a un llibre d'activitats o tal volta un llibre del tipus laberint, no gaire complicat però que entretingui a la volta que "ensenya".
Bé, després de tot això, ara ja veus el per què de la meva curiositat.
Espero algun dia, d'una forma o altre, fer una petita part del que feis vosaltres dia rere dia, deixant empremta a totes i cadascuna de les petites personetes que us acompanyen en una rutina poc comú com és l'escola i que, després de tots aquestos anys, encara que no ens veiem, recordem aquells meravellosos dies.
Gràcies per tot el que has fet per nosaltres i segueixes fent per tantes i tantes petites personetes que, segurament, acabaran sent grans persones.
P.d.: perdona per la parrafada :P
Quina gran idea, Jordi. A més, coneguent-te, segur que el material que preparàs serà extraordinari.
EliminarTens raó, és brutal la quantitat de continguts que volen que aprenguen i en moltes ocasions no estan prou madurs per entendre-ho.
Continua amb la teua idea pq em sembla brillant, m,encantarà veure-ho acabat i poder-ho fer servir amb els meus alumnes i a més poder dir ben orgullosa que ha estat elaborat per un exalumne.
Gràcies Jordi per llegir-me i per contribuir en aquest apassionant món de l,ensenyament.